Els pioners de Rochdale: l'origen del cooperativisme modern

A mitjans del segle XIX, els treballadors tèxtils de Rochdale vivien en condicions miserables. Els seus baixos salaris, combinats amb l'alta inflació i la venda de productes de mala qualitat i adulterats per comerciants sense escrúpols, els asfixiaven. Aquesta època, coneguda com la "Dècada de la Fam", va impulsar els obrers a buscar solucions per ells mateixos. No van esperar la caritat; van optar per l'autoajuda i l'organització col·lectiva per satisfer les seves necessitats bàsiques.

Després de diversos intents fallits de cooperació, el 1844, un grup de 28 artesans (27 homes i una dona) va aconseguir acumular una lliura esterlina cadascun. Amb aquest modest capital de 28 lliures esterlines, van llogar un local al carrer Toad Lane i van fundar la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale (Rochdale Equitable Pioneers Society). L'objectiu era senzill, però revolucionari: obrir una botiga de queviures gestionada per ells mateixos per garantir la qualitat i el preu just.

La creació dels principis inalterables

El veritable llegat de Rochdale no va ser només la botiga, sinó el conjunt de regles que van crear per assegurar l'èxit i la perdurabilitat de la seva empresa: els Principis de Rochdale. Aquests estatuts van diferenciar la Societat de Rochdale de tots els experiments cooperatius previs. En formalitzar aquests principis, els Pioners van construir un model de negoci que prioritzava la persona per sobre del capital. Aquest enfocament sistèmic és clau per entendre l'èxit cooperatiu.

El principi més distintiu va ser el Control Democràtic dels Membres (un soci, un vot), garantint que el poder de decisió no depengués dels diners aportats, sinó de la pertinença. A això s'hi va sumar l'Adhesió Oberta i Voluntària (sense discriminació) i la Participació Econòmica dels Membres, que limitava l'interès sobre el capital i establia el repartiment d'excedents (beneficis) als socis en proporció a les seves transaccions o compres, no a la seva inversió. Aquests són pilars fonamentals de la justícia social.

Altres principis essencials van incloure la venda al comptat (per evitar deutes) i el compromís amb l'educació, formació i informació. Els pioners van entendre que una cooperativa sostenible requereix membres ben informats i capacitats per gestionar-la. A més, van impulsar la cooperació entre cooperatives i el compromís amb la comunitat. Aquesta visió integral, que abasta l'àmbit econòmic, social i educatiu, és el que ha permès que el model cooperatiu perduri.

De Rochdale a l'Aliança Cooperativa Internacional

L'èxit de la Societat de Rochdale es va propagar ràpidament. El seu model es va replicar primer a la Gran Bretanya i després arreu del món, evolucionant en cooperatives agràries, de crèdit (com el model Raiffeisen), d'habitatge i de treball associat. Avui, els Principis de Rochdale, actualitzats per l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) el 1995, continuen sent la base legal i ètica de milers de cooperatives. Aquest moviment demostra que un altre model d'empresa social és possible.

En l'actualitat, les cooperatives mundials segueixen demostrant la seva resiliència, creant ocupació sostenible i fomentant el desenvolupament local. La història dels 28 Pioners ens recorda que, fins i tot amb recursos limitats, l'organització col·lectiva i els valors democràtics poden generar un impacte econòmic i social transformador a escala global. El model cooperatiu continua sent una solució d'avantguarda per als desafiaments econòmics del segle XXI.